Propaganda monàrquica : Crònica de Ramon Muntaner / Vicenç Pagès, text
Pagès Jordà, Vicenç


En: Revista de Girona. Girona. Any 56, núm. 260 (maig-juny 2010), p. 50-53 : il. (Clàssics revisitats) 

Margarida de Prades : regnat breu, vida intensa / [Ressenya de:] Helena Casas Perpinyà
Casas Perpinyà, Helena


En: Anuario de Estudios Medievales. vol. 53, núm. 2 (2023) , p. 1091-1092 (Reseñas) 
Ressenya de:
. Margarida de Prades : regnat breu, vida intensa / Eduard Juncosa Bonet, Antoni Jordà Fernández (eds.). Tarragona : Universitat Rovira i Virgili : Universitat de Barcelona, 2022 (Recerca, 52)

Il Patrimonio reginale di Isabella di Castiglia. Le signorie di Sicilia e Catalogna (1470-1504) / [Ressenya de:] Ángela Muñoz Fernández
Muñoz Fernández, Ángela


En: Anuario de Estudios Medievales. vol. 53, núm. 1 (2023) , p. 388-389 (Reseñas) 
Ressenya de:
. Il patrimonio reginale di Isabella di Castiglia. Le signorie di Sicilia e Catalogna (1470-1504) / Martina del Popolo. Palermo : Palermo University Press, 2022 (Quaderni di Mediterranea; 38)

Pro defensione regni : Corona, Iglesia y fiscalidad durante el reinado de Pedro IV de Aragón (1349-1387) / [Ressenya de:] Pablo Ortego Rico
Ortego Rico, Pablo


En: Anuario de Estudios Medievales. vol. 53, núm. 1 (2023) , p. 416-419 (Reseñas) 
Ressenya de:
. Pro defensione regni : Corona, Iglesia y fiscalidad durante el reinado de Pedro IV de Aragón (1349-1387) / Esther Tello Hernández. Madrid : CSIC, 2020

La Corona de Aragón : experiencias políticas y juegos de tiempos. Balance y perspectivas / Héloïse Hermant, Mathias Ledroit
Hermant, Héloïse


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 43-1 (2023) , p. 21-49 (Dossier. La Corona de Aragón : ¿un imperio en el imperio?) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

La "Corona d'Aragó" és una noció recurrent en la historiografía, molt útil, però el contingut de la qual és difícil de definir, com ho il·lustra la confusió terminológica que l'envolta: confederació, conglomerat compost de regnes o, més recentment, Imperi. Aquest article-assaig tracta d'entendre la Corona d'Aragó en el context d'una monarquia composta i policèntrica entre l'Edat Mitjana i l'Època Moderna, examinant-la a diverses escales.

Los Anales de la Corona de Aragón a debate. Circulaciones e interacciones en torno a la monumentalización de un pasado común / Héloïse Hermant
Hermant, Héloïse


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 43-1 (2023) , p. 157-206 (Dossier. La Corona de Aragón : ¿un imperio en el imperio?) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

Fent un pas de costat respecte als estudis que aborden exclusivament els Anales de la Corona de Aragón en la seva dimensió textual, per tal de fer-ne el relat memorial intangible d'un regne, aquest article pren en consideració el substrat institucional d'aquesta empresa historiogràfica i restitueix les experiències d'escriptura i de lectura de les quals aquestes cròniques han estat el suport, així com les projeccions i les apropiacions diverses de les quals han estat objecte per part d'individus, famílies i institucions. Els Anales s'assemblen a un "metaobjecte" que genera circulacions dins de la Corona d'Aragó i més enllà mitjançant la reactivació d'un passat comú a través de diverses operacions historiogràfiques, memorialístiques, identitàries, jurídiques i, per tant, polítiques. Treballar sobre aquestes operacions, amb la monarquia com a horitzó de projecció permet d'aprehendre una arquitectura dinàmica de les monarquies compostes a partir d'una relació entre el conjunt i la part que funciona per inclusió i no es limita a un enfrontament directe.

La Diplomacia del Consell de Cent de Barcelona (siglos XVI-XVII) / Mathias Ledroit
Ledroit, Mathias


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 43-1 (2023) , p. 207-235 (Dossier. La Corona de Aragón : ¿un imperio en el imperio?) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

En les dues últimes décades, s'han publicat diversos estudis dedicats als procuradors de la Monarquia Hispànica que circularen entre les comunitats de súbdits i la cort al llarg dels segles XVI i XVII. El Consell de Cent de Barcelona enviava procuradors amb títol de síndic o d'ambaixadors segons els casos, amb l'objectiu de defensar els seus propis interesos, però també els d'altres municipis catalans. Aquest mecanisme ha suscitat poc interés y ha estat considerat una pràctica destinada a pal·liar l'absentisme reial i la rarefacció de les Corts. Sense negar aquesta dimensió important, aquest article pretén posar de relleu que aquesta diplomàcia també fou una eina que permeté al Consell de Cent interactuar amb les demés comunitats de súbdits, tant a la cort com entre els diferents centres polítics de la Corona d'Aragó.

Reginalitat a la Corona d'Aragó concepte i significació de "ser reina" a la baixa edat mitjana / Lledó Ruiz Domingo
Ruiz Domingo, Lledó


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 81 (2022) , p. 37-57 (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Títols i resums en català i anglès.

Una Infanta a la cort del rei dels Romans Elisabet d'Aragó (c. 1302-1330), filla de Jaume II i de Blanca d'Anjou / Mireia Comas
Comas Via, Mireia


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 81 (2022) , p. 59-80 (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Títols i resums en català i anglès.

Les Corts jurisdiccionals a la Corona d'Aragó (s.XI-XVIII) : fonts per al seu estudi / [ressenya de:] Concepción Villanueva Morte
Villanueva Morte, Concepción


En: Hispania. Madrid. Vol. 83, núm. 273 (2023) , [3] p. (Reseñas) 
Ressenya de:
. Les Corts jurisdiccionals a la Corona d'Aragó (S. XI-XVIII) : fonts per al seu estudi / edició: Lluís Sales i Favà, Albert Reixach] ; Josep M. Salrach, [et al.]. Girona : AHR, 2022 (Biblioteca d'Història Rural)

Contener con más autoridad y fuerza : la represión del austracismo en los territorios de la Corona de Aragón (1707-1725) / Enrique Giménez López
Giménez López, Enrique


En: Cuadernos dieciochistas. Salamanca, núm. 1 (2000) , p. 133-153

En l'època compresa entre la presa de València en 1707 i la Pau de Viena de 1725, es produeix en el territori espanyol una forta repressió i control sobre el austracisme dels antics territoris forals. Es consideraven la sedició i difidencia els majors delictes, sobretot per estar comesos per nobles i eclesiàstics, tots dos amb gran influència sobre la massa popular. A través de l'anàlisi de documents de l'època s'aporta a la visió borbònica del conflicte i les possibles solucions a aquest, tant administratives com militars; les quals es poden resumir en un fort control a tots els nivells, eclesiàstic, polític i civil, sense descartar repressió directa.

Almogávares : historia medieval / Fermín Valenzuela Sánchez
Valenzuela Sánchez, Fermín


En: Clío : revista de historia, núm. 262 (2023) , p. 40-46 : il.

La Història Medieval d'Espanya ha estat marcada per vuit segles de guerres i paus entre els regnes cristians de la península i Al-Andalus. Els moviments d'avanç i retrocés de la frontera entre tots dos mons afectaven molt especialment a la població local, qui havia d'estar sempre preparada per a respondre als possibles atacs. Això va contribuir a la creació d'un cos militar en la part cristiana que es va fer molt famós en el Mediterrani medieval per les seves accions i el seu crit de guerra: "Desperta ferro!" (Desperta, ferro!). Es tracta dels Almogàvers.

La Vinculació de Maria de Castella, reina d'Aragó (1416-1458), amb la ciutat de Tortosa / Carme Rosario Torrejón
Rosario Torrejón, Carme


En: Recerca. Tortosa, núm. 19 (2022) , p. 101-122 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

L'article que a continuació es presenta té com a principal objectiu l'estudi de la vinculació de la reina Maria de Castella (1401-1458) amb la ciutat de Tortosa. Aquesta relació es contempla des del prisma de la política a partir de les reunions de corts, actes de justícia arbitrats per la sobirana dins la diòcesi, així com la relació d'aquesta amb el món del comerç i els problemes que afeixugaven els mariners i mercaders de l'època.

Les Corts jurisdiccionals a la Corona d'Aragó (s. XI-XVIII). Fonts per al seu estudi / [ressenya d']Oliver Ferrán-García
Ferrán-García, Oliver


En: Studia historica. Historia medieval. Salamanca. Vol. 41, núm. 2 (2023) , p. 232-235 (Reseñas) 
Ressenya de:
. Les Corts jurisdiccionals a la Corona d'Aragó (S. XI-XVIII) : fonts per al seu estudi / edició: Lluís Sales i Favà, Albert Reixach ; Josep M. Salrach, [et al.]. Girona : AHR, 2022 (Biblioteca d'Història Rural)

Els Catalans a Tràcia i la descoberta de la tomba de Berenguer d'Entença / Juan Nadal Cañellas, Charalampos Vakirtzis
Nadal Cañellas, Juan


En: Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia. Barcelona, núm. 32 (2014-2015) , p. 285-300 (Història) 
Notes a peu de pàgina. Abstract en català i anglès.

Després de l'assassinat de Roger de Flor (cap de la Companyia Catalana aliada d'Andrònic II Paleòleg) comanat per l'hereu de l'Imperi bizantí, Miquel IX, els almogàvers declararen la guerra a l'Imperi i devastaren literalment tot el territori bizantí. Al cap de les hosts catalanes, que es dividiren en dos grups, es posaren el noble Berenguer d'Entença i el plebeu Bernat de Rocafort. Aquest, ambiciós i sense escrúpols, estava tan decidit a ferse amb el comandament suprem dels almogàvers que no dubtà a assassinar Berenguer d'Entença en una emboscada ben ordida. Ramon Muntaner, cronista de l'epopeia catalana d'Orient, descriu detalladament les circumstàncies del seu assassinat, les exèquies que li feren i el lloc de la seva sepultura. L'autor d'aquest article ha dedicat dues campanyes arqueològiques a tractar de localitzar aquesta tomba i creu poder afi rmar, sense dubte, haver-ho aconseguit basant-se en la sèrie d'arguments fefaents que hi exposa.

Un Mercader italià a la Cort catalanoaragonesa : Luchino Scarampi / Maria Teresa Ferrer i Mallol, Carles Vela i Aulesa
Ferrer i Mallol, Maria Teresa


En: Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia. Barcelona, núm. 32 (2014-2015) , p. 301-478 (Història) 
Notes a peu de pàgina. Abstract en català i anglès.

Luchino Scarampi no fou un més dels molts mercaders italians establerts a la Corona d'Aragó, sinó que hi destaca com a mercader, banquer i diplomàtic al servei dels reis Joan I i Martí l'Humà, fi ns al punt que va esdevenir un dels principals creditors del rei i un personatge de primer ordre en els cercles de poder de la Corona. L'article aporta un ampli recull de documents, precedits per un estudi introductori que permet una primera aproximació a l'activitat d'aquest mercader d'Asti a la Corona d'Aragó, a Avinyó i a Gènova, en les facetes de mercader, banquer, ambaixador i polític.

L'Endeutament a llarg termini del Papa Benet XII : radiografia dels primers creditors de censals de la cambra apostòlica / Jordi Morelló Baget
Morelló i Baget, Jordi


En: Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia. Barcelona, núm. 31 (2013) , p. 279-324 (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Abstract en anglès.

Estimació matemàtica de la població de la Corona d'Aragó / Kay Suenaga Portuguès
Suenaga Portuguès, Kay


En: Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia. Barcelona, núm. 31 (2013) , p. 325-335 (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Abstract en anglès.

Reflexions sobre Francesc Eiximenis : crític social, moralista, predicador, reformador o framenor senzill i devot? / Jill R. Webster
Webster, Jill R.


En: Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia. Barcelona, núm. 31 (2013) , p. 337-348 (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Abstract en anglès.

La Cançó popular catalana : la dama d'Aragó / F. Alsius
Alsius i Granés, Francesc


En: Revista de Palafrugell. Palafrugell. Año VII, núm. 72 (enero 1968), p. 11-12